Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»

Dt 8,2-3.14b-16a

Salm Responsorial

Sl 147,12-15.19-20 (R.: 12a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist?
El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

1Co 10,16-17

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?»
Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»

Jn 6,51-58

"Qui menja la meva carn té vida eterna"

Tots volem tenir vida per sempre: és el nostre desig, el nostre anhel. Però com aconseguir-ho? Les lectures d’aquest diumenge ens en donen la resposta. Avui és Corpus: presència de Crist en el pa i el vi consagrats. L’Eucaristia és l’aliment de la nostra vida. L’evangeli ho repeteix diverses vegades: Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn perquè doni vida al món. I si Crist donant-se en el pa consagrat és la vida del món, no podem tenir vida sense menjar-lo: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Però aquest aliment no solament és per a aquesta vida sinó per a la vida eterna: Qui menja la meva carn i veu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia. Per això rebre l’Eucaristia és penyora de vida eterna, és la garantia que no morirem perquè Crist ens ressuscitarà. I recorda després: Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre. L’Eucaristia, doncs, és aliment d’eternitat.
És que els jueus presumien d’haver rebut un aliment del cel. A això fa referència la primera lectura: [Déu] t’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. I després repeteix: T’hi alimentava [en el desert] amb el mannà. Ara bé menjar el cos de Crist té unes conseqüències. Per exemple la unitat. Diu sant Pau: El pa és un de sol. Per això tots nosaltres ni que siguem molts formem un sol cos, ja que participem del mateix pa. I menjar l’Eucaristia vol dir viure com Crist, alimentar-nos de la seva Paraula: L’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. No val el fet rutinari de rebre l’Eucaristia sinó el viure íntimament units a Crist i als germans i fent que la seva Paraula sigui el veritable aliment de la nostra vida.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi